Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat presenta la memòria del 2017

L’acció de Càritas Diocesana, a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i part de l’Anoia, ha beneficiat 20.302 persones. Una situació de precarietat que es va cronificant en les més de 7.300 llars ateses durant el 2017.



El dia de Corpus, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat va fer pública la seva memòria social, que recull l’acció de les diferents Càritas integrades sota el mateix NIF de la Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat ( Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i part de l’Anoia).

Gràcies a la tasca de les 932 persones voluntàries de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, donants, socis i col·laboradors, Càritas continua ajudant a les persones en situació de pobresa i lluitant per la seva dignitat i els seus drets.

El 2017 ha estat un any en què els missatges positius sobre la recuperació econòmica ens poden portar  a passar per alt la realitat i la situació de precarietat que viuen una part important de les persones, al nostre país i també al nostre territori.

Durant el 2017 Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat va donar suport a 20.302 persones, que corresponen a 7.351 llars. Una dada que ens podria esperançar, donat que significa un descens respecte d’anys anteriors. Però res més lluny de la realitat, ja que són 17.188 les persones que han participat directament en els nostres projectes, i això suposa un augment respecte dels anys anteriors, i referma del que des de Càritas, a través d’estudis com el FOESSA, s’intenta alertar en els darrers anys. Les famílies en situació de precarietat es mantenen en una situació igual o pitjor que la que tenien durant la crisi, tan sols un 9% de les llars en situació de pobresa han experimentat una millora de la seva situació en aquesta suposada recuperació econòmica.

Amb l’anàlisi de les dades que recullen l’acció de Càritas Diocesana i de totes aquelles Càritas parroquials i interparroquials integrades sota el mateix NIF, podem constatar que l’acompanyament que fem a les famílies ens suposa intervencions cada cop més intensives, que comprenen pràcticament tots els membres de les llars i que es dilaten en períodes de temps més llargs, és a dir hi ha un descens del nombre de llars ateses, però la situació de precarietat d’aquestes llars està cada cop més cronificada i requereixen un major recolzament.

Les principals problemàtiques de les persones que s’han adreçat a Càritas durant el 2017 han estat, a banda de la cobertura de necessitats bàsiques, les relacionades amb les dificultats per garantir un habitatge digne, amb l’accés a un lloc de treball i la precarietat laboral, i les relacionades amb la infància. Tots aquests anys de crisi han fet que la capacitat que tenien aquestes famílies per superar les situacions de dificultat s’hagi vist considerablement reduïda, han esgotat els estalvis, les diferents xarxes de suport familiar i han reduït despeses a costa de retallar la inversió  en la cobertura d’algunes necessitats considerades bàsiques. Si a aquest fet hi afegim les insuficients mesures polítiques en el nostre sistema de protecció social, podem constatar la pràctica desaparició de la xarxa de seguretat d’aquestes famílies, que queden exposades del tot.

Per aquest motiu esdevé tan necessària la tasca de les entitats socials, i per tant també l’acompanyament que s’ofereix a aquestes persones des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, per poder ajudar a sostenir aquest equilibri, que no permet altra cosa a les famílies que mantenir-se en aquesta situació de precarietat i que la seva realitat no esdevingui més insostenible.

 Volem posar de manifest que l’actual capacitat de superació d’aquestes famílies, que no s’ha recuperat després de l’última crisi, no els permetria fer front a un nou període de recessió, i que no podem caure en una actitud d’indiferència davant aquesta realitat que s’està naturalitzant i entrant a formar part de la normalitat.




No s'accepten més comentaris